"Emperadriu" és el nou single de Clàudia Colom. Una obra que marca un punt d’inflexió en la seva carrera pel que fa a l’estil musical, tot i que sempre conservant el gust per l’estètica simbòlica i conceptual que tant la caracteritza com a artista.

 

A "Emperadriu", Clàudia Colom ressorgeix amb força després del viatge interior narrat a "La flor del dimoni" (2022), el seu primer disc en solitari, en què la davallada als inferns implicà un procés d’autoconeixement profund i d’acceptació d’aquells aspectos foscos que hi ha en nosaltres.

 

Aquesta nova obra, doncs, deixa clar que el renaixement s’assoleix amb èxit: un nou jo es presenta lluminós, renovat i alliberat, com una emperadriu formosa i somrient que viu des de la veritat i governa amb confiança, determinació, fe i esperança. 

 

 

Dades tècniques:

Música, veu i lletra: Clàudia Colom.

Guitarra, producció, mescla i màster: Jan Valls.

Portada i disseny gràfic: Gemma Rozas.

Fotògrafa: María Cereijo.

Estilisme: Kaíla Pelisser.

Muha: Camila Argomedo.

 

 

 

 

'La flor del dimoni', el primer disc de Clàudia Colom, és una obra conceptual en què les dotze cançons que la componen transcorren sense silencis intermedis per crear la sensació d’un viatge sincer, decidit i transformador.

 

El sexe, la mort, Déu i l’amor dialoguen en un món gairebé màgic en què les imatges, els símbols i els colors, representats per les diferents flors que apareixen a cada cançó, creen una atmosfera pròpia que envolta l’oient per fer-lo partícip del viatge relatat, que és profundament sensorial. En aquest sentit, cadascun d’aquests quatre conceptes té associat un so concret que permet crear la sensació de continuïtat i cohesió al llarg de l’obra.   

 

D’altra banda, la part nuclear del disc narra el descens als inferns i la trobada amb Llucifer com a metàfora de l’autoconeixement i de l’acceptació d’aquells aspectes foscos que hi ha en nosaltres per a un posterior renaixement en la llum i el desig d’unió amb Déu.

 

A 'La flor del dimoni', Clàudia Colom ofereix una visió personal de la música tradicional a través de cançons de composició pròpia i d’una acurada formació acústica, que mescla instruments occidentals amb d’altres típics de l’Anatòlia o el Pròxim Orient. Aquesta amalgama permet la interpretació de les cançons, plenes d’estructures progressives i molt nodrides per la influència de les anomenades músiques mediterrànies. Amb aquesta combinació, s’aconsegueix un so renovat, potent i alhora molt proper gràcies, per una banda, als arranjaments utilitzats, que són més aviat característics de la música moderna, i, per l’altra, a la incorporació de sons electrònics. 

 

Músics:

Clàudia Colom: veu i lletres.

Anna Godoy: arpa clàssica de pedals.

Jesús Olivares: baglames, llaüt renaixentista i guitarra espanyola.

Jofre Gibert: violoncel.

Carlos Ramírez: lyra de Creta.

Carlos Ronda: udu.

Christos Barbas: ney.

 

Crèdits tècnics:

Gravació i producció: Jan Valls i Emili Bosch.

Mescla: Jordi Bosch.

Masterització: Jan Valls.

Fotografies: Mònica Quintana.

Disseny i maquetació: Joana Terradas.

​

​

Clàudia Colom (La Seu d’Urgell 1988)

Als disset anys decideix traslladar-se a Barcelona per estudiar ballet clàssic. És graduada en Filologia Catalana, té un màster en Cultures Medievals (Universitat de Barcelona) i, actualment, cursa un doctorat en Llengües i Cultures Romàniques a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Paral·lelament a la seva trajectòria acadèmica, ha desenvolupat una extensa carrera artística com a cantant que l’ha dut a participar en diversos projectes musicals, entre els quals destaca la seva antiga banda Malva de Runa, amb qui va publicar el disc "Cor i destral" (2014).

 

El 2018, decideix començar el seu camí en solitari i, posteriorment, es dona a conèixer a la trenta-dosena edició del Festival Tradicionàrius.

 

Des de llavors, ha publicat el seu primer disc, "La flor del dimoni" (2022), en el qual ambdues facetes, la humanística i l’artística, s’uneixen harmoniosament en una obra rica en simbologia i espiritualitat. Al mateix temps, ha continuat conreant la seva faceta com a ballarina i, després de dedicar deu anys al ballet clàssic, ja fa vuit anys que estudia i practica la dansa persa clàssica, una disciplina de la qual, avui dia, és professora.