'La flor del dimoni', el primer disc de Clàudia Colom, és una obra conceptual en què les dotze cançons que la componen transcorren sense silencis intermedis per crear la sensació d’un viatge sincer, decidit i transformador.
 
El sexe, la mort, Déu i l’amor dialoguen en un món gairebé màgic en què les imatges, els símbols i els colors, representats per les diferents flors que apareixen a cada cançó, creen una atmosfera pròpia que envolta l’oient per fer-lo partícip del viatge relatat, que és profundament sensorial. En aquest sentit, cadascun d’aquests quatre conceptes té associat un so concret que permet crear la sensació de continuïtat i cohesió al llarg de l’obra.   
 
D’altra banda, la part nuclear del disc narra el descens als inferns i la trobada amb Llucifer com a metàfora de l’autoconeixement i de l’acceptació d’aquells aspectes foscos que hi ha en nosaltres per a un posterior renaixement en la llum i el desig d’unió amb Déu.
 
A 'La flor del dimoni', Clàudia Colom ofereix una visió personal de la música tradicional a través de cançons de composició pròpia i d’una acurada formació acústica, que mescla instruments occidentals amb d’altres típics de l’Anatòlia o el Pròxim Orient. Aquesta amalgama permet la interpretació de les cançons, plenes d’estructures progressives i molt nodrides per la influència de les anomenades músiques mediterrànies. Amb aquesta combinació, s’aconsegueix un so renovat, potent i alhora molt proper gràcies, per una banda, als arranjaments utilitzats, que són més aviat característics de la música moderna, i, per l’altra, a la incorporació de sons electrònics. 
 
Músics
Clàudia Colom: veu i lletres.
Anna Godoy: arpa clàssica de pedals.
Jesús Olivares: baglames, llaüt renaixentista i guitarra espanyola.
Jofre Gibert: violoncel.
Carlos Ramírez: lyra de Creta.
Carlos Ronda: udu.
Christos Barbas: ney.
 
Crèdits tècnics
Gravació i producció: Jan Valls i Emili Bosch.
Mescla: Jordi Bosch.
Masterització: Jan Valls.
Fotografies: Mònica Quintana.
Disseny i maquetació: Joana Terradas.