top of page
portada Single_edited.jpg

Foto: Eva Piredda

Vanessa Bissiri "Empatica"

  • YouTube - Grey Circle
  • Instagram - Grey Circle

EMPATICA parla del record que es grava a la nostra memòria a través de la sensació.

EMPATICA és pell, és visió, és reconèixer a ulls tancats.

EMPATICA és gairebé un manifest, una declaració, un plantejament perquè la sensorialitat sigui la brúixola, per tornar un espai a la intel·ligència del cos, per mirar amb la pell.

 

Aquestes vuit cançons originals i intactes venen amb moltes ganes de compartir un univers fet de sentits.

 

Les paraules com a servidores i una foto per a cada cançó s'encarreguen de transmetre una atmosfera, cosa que es defineix només en el moment en què t'acostes.

 

Es barregen atmosferes més elèctriques amb un groove i so d'arrel per generar unes cançons que tenen la cosa propera del pop i el fet nostàlgic d'un aire folklòric; Les lletres i les imatges ens brinden l'espai per confiar en la nostra manera de sentir sense voler encaixar-nos en una forma fixa, en una definició.

 

EMPATICA és una invitació a transformar en poesia i se serveix de diferents llenguatges: les paraules, la imatge, la música, per crear l'espai que habita i poder-ho compartir.

 

Hem triat lliurar aquestes cançons en un format diferent: vuit postals que retraten l'univers de cada cançó i venen acompanyades de més sorpreses en un lot personalitzat i fet a mà, i un codi QR per descarregar-lo.

 

Juntament amb la part musical, el procés creatiu fotogràfic forma part de l'essència d'EMPATICA amb la idea de crear una música il·lustrada on les imatges ens tornen l'univers de cada peça. Més que un disc ens agradaria lliurar-vos una experiència on amb un sol idioma no es podria explicar tota la història, ens agradaria que puguis veure, escoltar, tocar i transportar-te.

 

Un disc per gaudir a ulls tancats sentint la brisa.

 

 

 

VANESSA BISSIRI

 

La seva experiència formativa ha estat un camí transversal entre música, art escènic i cos. Passant per la dansa, la improvisació al moviment, el teatre experimental i de carrer, la música i el món de la cançó, s'ha contaminat fins al punt de perdre el control d'una disciplina en concret i abandonar-se a aquesta caòtica lucidesa que demana la creació.

 

Per a Vanessa Bissiri, crear és barrejar, barrejar els llenguatges de l'art i les persones segons ho asseiem.

 

"On sento plaer és a l'espai buit, en silenci amb el meu cos, amb una melodia que a poc a poc es converteix en cançó, amb aquestes petites respiracions i gestos que a l'escenari, sota la llum adequada, troben el sentit i es fan teatre EMPATICA no és només el títol del meu nou disc, expressa el meu punt de partida en la creació i en la vida, celebra l'acte de confiança en la nostra sensorialitat, que ens inspira a l'hora de produir material creatiu. cedir a la pressió de definir-me ni encaixar en un format".

 

Passa uns quants anys entre Roma, Bolonya i Berlín, treballant amb diferents companyies, entre d'altres el Teatre Valdoca, Kataklisma teatre i Onda d'urto actuant en escenaris com el Teatre Arena del Sole a Bolonya; el Teatre Out - Off a Milà, el Teatre del Parc a Parma, entre d'altres. Mentrestant es dedica a l'estudi de la veu entre el clàssic, el modern i la música popular. Té la sort de trobar mestres com Emanuela Garroni a la “Scuola di musica popolare il Testaccio” a Roma; Germana Giannini i el “Teatre della voce” a Bolonya; Gianni Mastino l'acompanya a l'estudi del cant líric a Sàsser.

 

Viu a diferents ciutats d'Europa on viatja per aprofundir l'estudi de la dansa, s'apassiona a la dansa contemporània ia les tècniques d'improvisació i composició seguint mestres i mestres com Julyen Hamilton, la companyia Mal Pelo i Kirstie Simpson. Tria Barcelona, ​​on viu durant 15 anys, torna a la veu amb Celeste Alias ​​i Diana Palau al Taller de Music; es diploma amb Kena Toledo nell' Aula de Música Moderna i Jazz al Conservatori del Liceu.

 

Entre les diverses formacions musicals dedica molts anys al projecte de fusió Dinatatak, amb què publica els discos “Dinatatak” i “Nomos propios” (2016). Un important espai creatiu al seu camí, on experimenta la composició col·lectiva per vestir textos i melodies en format teatre-concert. Amb el grup té l'oportunitat de participar a diversos festivals i ressenyes. Entre altres: Cose di Amilcare i Premi Tenco 2017 al Teatre Ariston de Sanremo; Sala Bikini com a teloners d'Ulls de Bruixot a Barcelona; Festival Esperanza com a teloners d'Amparo Sanchez; Festival Trimpanu i Festival Abbabula a Sàsser.

bottom of page