“Folk d’Extraradi”

El nou disc de Trèvol neix allà on la ciutat s’esfilagarsa: entre descampats, polígons industrials, blocs de pisos i carrers a mig asfaltar. Als barris on conviuen llengües, accents, tradicions i memòries diverses. Allà on cada antena parabòlica apunta cap a un altre lloc del món, però també cap a una manera pròpia d’habitar el present.

 

“Folk d’Extraradi” és un disc que reivindica els marges com a espais de barreja, resistència cultural i noves tradicions. Un treball que beu de la música popular dels Països Catalans, però que dialoga constantment amb les sonoritats i les cultures que conviuen als barris de l’extraradi contemporani.

 

El grup consolida una sonoritat poderosa i singular, capaç de portar la tradició cap a nous territoris sense perdre arrel ni identitat. El disc viatja des d’un vals-jota dedicat a la perifèria fins a jardins cremats però encara plens d’esperança; des del crit de “Mar, Cel i Guerra” de qui busca un futur millor lluny de casa fins a la ràbia davant les injustícies socials i l’especulació.

 

A les cançons també hi ressonen músiques de cultures veïnes, homenatges als referents que els han precedit i, sobretot, la celebració col·lectiva de compartir camí, memòria i futur amb les persones estimades.

 

A "Folk d'extraradi", Trèvol, el grup format per Laia Glück, Léonie Martet, Bernat Garcés i Martí Fleta, converteix aquesta perifèria en centre creatiu i emocional.

​

​

Trèvol neix l’abril de 2023 i debuta als escenaris en el marc del Dia del Graller de Vilafranca del Penedès. En pocs mesos, el grup es posiciona com una de les propostes més singulars de l’escena folk catalana en proclamar-se guanyador del concurs Sons de la Mediterrània. Aquest reconeixement els impulsa a enregistrar el seu primer treball discogràfic, "Qui omple un estadi no és pas un graller", que esdevé finalista a millor disc de folk per votació popular als Premis Enderrock 2025.

 

Amb la mirada posada en el directe, la formació aposta per un espectacle més festiu i alhora reivindicatiu, fidel a la seva essència. El seu "folk d’extraradi", una proposta que fusiona sonoritats i influències de diverses cultures que conviuen amb la catalana, esdevé el vehicle per expressar una identitat pròpia, reconeixible i en plena expansió.

 

Crèdits tècnics:

Laia Glück: Gralla, veu.

Léonie Martet: Flabiol i veu.

Bernat Garcés: Teclats i veu.

Martí Fleta: Bateria, percussions i veu.

 

Quim Vinyes: Clarinet.

Carla Mallarach: Flauta i piccolo

Cor Trevolesc a "Vals-Jota de la Perifèria" i "Aquest camí": Joana Boleda, Jaume Casalí, Marta Coll, Quirze Egea, Raquel Jacho, Carla Mallarach, Milah Storelu, Martha Vives, Quim Vinyes i Lola Ybran. 

Guitarra a "Vals-Jota de la perifèria": Eduard Vergés.

Guitarra a "Aquest camí": Nil Colomé.

Flauta travessera i flautí a "Pasdoble dels turistes": Carla Mallarach.

Clarinet a "Pasdoble dels turistes": Quim Vinyes.

Oboè a "Pasdoble dels turistes": Laia Glück.

Acordió diatònic a "Es Caulets": Jaume Casalí.

Dolçaines a "Granaïna de Montaverner": Sergi Gisbert.

Flabiol a "Granaïna de Montaverner": Magí Castro.

Tibles a "Granaïna de Montaverner": Quim Vinyes i Bernat Carrera.

Tenores a "Granaïna de Montaverner": Quirze Egea i Pere Baiges.

Trompetes a "Granaïna de Montaverner": Leuan Salvadó.

Fiscorns i trombó a "Granaïna de Montaverner": Ignasi Bofill.

Contrabaix a "Granaïna de Montaverner": Bruna Bretcha.

Arranjament per a cobla a "Granaïna de Montaverner": Quirze Egea.

Assistent de producció a "Granaïna de Montaverner": Carla Mallarach.

 

Pau Vidal Arbiol: Producció i mescla.

Jan Valls Miralles: Masterització.

Enregistrat a Estudis M-26 i a Water Road Records, l'hivern de 2025-26.

 

Fotografies: Víctor González Ribes.

Maquetació i disseny: Xavier Docampo.