Steve Bruce Roberts presenta "Perfect Years" (Segell Microscopi 2018), el seu nou àlbum.

Un disc de 10 cançons escrites en un estil que Steve Bruce Roberts diu "retro-hybridism" i que barreja influències de tota la seva trajectòria, com el power-pop dels anys 70 de la cançó That Boy, la psicodèlia de Butterfly, el blues -pop de Creatures of the Pen, el folk eteri de Templeton Terrace o el disc-reggae-balcànic de Things I Did not Do.

Perfect Years és una mirada sardònica i tendra al passat i el present d'un somni de vida; un popurri eclèctic però equilibrat que combina l'alegria pop amb ritmes contundents i suaus; una mostra de classicisme modern que ofereix alguna cosa per a tots, i que no deixa immòbils ni cap ni emocions.

Ha estat gravat i produït per Roger Gascon (The Lazy Lies, Chet) a l'estudi Cadenza (Barcelona), ​​amb un equip de músics de luxe: el mateix Roger Gascon (bateria, percussió, teclats, cors), Louis Lambeau (baix i contrabaix ), Olalla Wallin (violí i cors), Toni Rosselló (acordió), Ester Umbert (violoncel) i Rob Morris (harmònica).

A Steve el va impactar el hard rock dels primers anys 70, quan va començar a tocar el baix en bandes de Weymouth, el seu poble natal a Anglaterra. Amb 18 anys, en plena explosió del punk i new wave, es va traslladar a Londres on va tocar en grups ara oblidats de garatge i electro-pop com The Plugs o Home Service. Més tard, va anar a viure a un poblet perdut a França, deixant la música aparcada per dedicar-se a escriure. Anys més tard es va instal·lar a Barcelona, ​​on va tornar a tocar la guitarra i cantar en bandes de versions com White Shadow. Actualment viu a Sant Boi de Llobregat i desenvolupa projectes de música de gèneres diversos gravant discos tant en solitari com amb altres formacions com Grog (folk-pop) i The Brothers Dupree (blues i americana).