Aquest primer àlbum DE LA COMPANYIA MINIMíssimA s'ha gravat entenent-lo en el  seu conjunt com un acte de resistència poètica, una reivindicació de la música d’arrel, de la senzillesa i també de la tendresa com a elements imprescindibles.
 
Tot i que LA COMPANYIA MINIMíssimA està formada per un sol integrant, el disc s'ha volgut fer amb diverses col·laboracions d'artistes de diferents procedències units per llaços d'amistat i l'interès comú per fer música també al marge dels grans interessos.
 
A la gravació hi trobem d'entrada en Pep Divins, poeta i pastor del Solsonès, recitant el seu poema 'Sobre la resistència' i situant-nos sense preàmbuls amb la primera i principal reivindicació de senzillesa i de compromís insubornable amb la llibertat. Acompanyant els acordions i violins de LA COMPANYIA MINIMíssimA podrem escoltar grans músics com Lixsania Fernández a la viola da gamba i petits músics com la Iona, d'onze anys, al mig de tot un seguit d'amics de la companyia: Marc Torrent a la viola de roda, Sara Guri a l'erhu, el malagueny Ángel Martín a les percussions, Alberto Larraz al clarinet, recuperant una antiga composició totalment desconeguda i trobada per casualitat en un manuscrit rebregat i guardat en un calaix... i aquí i allà poesia inconformista, tant pròpia com la de 'Cop de cap', amb el percusionista rumbero Jordi Esteve, com de l'escriptor David Vila i Ros que rere l'aparença d'un microconte ens convida, tot recitant, a reclamar un món on tot és possible.
 
Tot això embolcallat amb cura per l'il·lustrador Pepon Meneses que no només ha fet el disseny del disc, sino que també ens ofereix una làmina seva a l'interior, ha creat el videoclip de la cançó 'La luna' i toca l'harmònium en una de les peces.