La Prenda Roja, carisma i poder en cos femení.
Les artistes Cristina López, Sara Sambola i Ana Brenes uneixen forces per llançar un treball que emana carisma i sensibilitat. La formació, que entreteixeix tres trajectòries sòlides, amb passats multidisciplinaris, és una síntesi explosiva de delicadesa i visceralitat.
 
Amb aquest àlbum, que porta el nom homònim del grup, la formació cerca presentar-se com a projecte, “donar a conèixer la nostra sonoritat”, explica Ana Brenes.
 
La Prenda Roja és la fusió de tres caràcters que conflueixen en un fil conductor: l'abordatge de temes vitals, socials i introspectius a partir del vermell com a símbol. “Aquesta feina és el resultat de qui som i com hem arribat fins aquí”, segueix Brenes.
 
Al vermell la banda troba un disparador per tractar la força, la passió i l'apoderament, valors que associen a la feminitat, a més del dolor. "El dolor és un concepte molt arrelat a la música flamenca, no és una cosa que veiem com un obstacle sinó com una oportunitat d'aprenentatge", explica Cristina López.
 
Les tres components –els primers records del color vermell es remunten, respectivament, als geranis d'una infància andalusa, la imatge de capçalera d'un llit aliè o els llavis d'una mare que ja era cantaora professional–, es van conèixer a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Un retrobament espontani en un concert, anys més tard, les va fer cantar juntes per primer cop. “Ens vam quedar encantades de com sonaven les nostres veus juntes”, recorda Sara Sambola. “Vam voler mantenir el vermell en homenatge a aquella trobada, perquè La Casa Roja és com es deia el lloc i perquè el vermell és un signe que ens representa a cadascuna en el fet particular i en el conjunt”, afegeix Brenes. El terme "prenda" va arribar a posteriori, quan en conjunt van decidir obrir un llibre i buscar una paraula a l'atzar que les acompanyés. En el concepte aparegut, trobaren una bona representació del que són: tres identitats reunides en una mateixa sinergia.
 
A  La Prenda Roja, les tres artistes es potencien més enllà de la veu, a través de la composició, la producció i el cos en moviment, així com l'experimentació conceptual de disciplines que han influenciat les seves formacions: el jazz, les arts plàstiques i la tecnologia aplicada a l'art. El resultat és un còctel de sentiments que oscil·la entre la tendresa, la maduresa i la intensitat. Un projecte que també serveix per reivindicar “el flamenc com una mica més que un gènere, com un company de vida”, asseguren. 
 
“La nostra música s'identifica, ressona i vibra amb el color vermell, abordant les temàtiques que ens preocupen com a dones”.
 
“El vermell és un símbol de la nostra força femenina”.
 
Crèdits tècnics:
 
Autories:
Cristina López (1, 4)
Sara Sambola (1, 6)
Ana Brenes (1, 3, 5, 7)
Ibn Zamark (1)
Popular (1, 2, 3, 4, 8)
Arrangements:
Carlos Cuenca (1, 4, 6)
Toni Abellán (3, 5, 7, 8)
Nelson Doblas (5, 7)
Cristina López (2, 4, 8)
Sara Sambola (8)
Ana Brenes (7, 8)
Productors:
Carlos Cuenca (1, 4, 6)
Cristina López (2)
Guitarres:
Toni Abellán (1, 3, 7)
Rycardo Moreno (5, 8)
Percussió:
David Domínguez (5, 7, 8)
Palmes :
David Domínguez (3)
Toni Abellán (3)
Violí:
Nelson Doblas (7)
Gravació:
Hitmakers Studio
Mescla:
Carlos Cuenca (1, 4, 6)
David “The Mars Citizen” (1, 4, 6)
Kiko Caballero (2, 3, 5, 7, 8)
Master:
Hitmakers Studio
Il·lustració:
Natali Bonelli
Disseny gràfic:
Mercè Vallverdú