Heura Gaya, inicia amb el projecte Gaya (Segell Microscopi 2019) una recerca personal i del seu propi llenguatge a través d’un repertori intimista que viatja sonorament entre el pop i el folk i que alhora es nodreix de la tradició més arrelada a la terra. Les seves cançons evoquen la natura i apel·len l’amor romàntic del XIX, amb una veu dolça i un to emocional sovint melancòlic. La proposta que presenta Gaya va ser finalista a la darrera edició del Concurs Sons de la Mediterrània. Darrerament la cantant s’ha deixat guiar pel músic i compositor Eduard Iniesta que n’ha fet una exquisida producció i arranjaments.
 
Al seu particular cançoner hi podem trobar cançons que busquen estats emocionals a través de la natura, un “pop trist" que versiona un lied de Franz Shubert, unes tradicionals Cobletes de la canya que canten un poema de J.V. Foix, una cançó delicada que parla de l’amor a través de la pell, la versió d’una cançó d’Eduard Toldrà amb text de Josep Maria de Sagarra que s’amalgama amb una tonada de feina de Mallorca, una cançó de bres i una de bressol que Maria-Mercè Marçal va escriure per a la seva filla Heura, unes cançons de pandero que es converteixen en un cant a la dona en to alegre i rebel. Tot això i molt més és l’univers Gaya. La revista Enderrock ha etiquetat la seva proposta com a «intimisme d’arrel» i n’ha definit el projecte com a «sons tradicionals de distància curta que remeten a l’olor de terra molla i a l’amor per la tradició.»
 
L’àlbum ha estat enregistrat als estudis Aurha d’Esplugues de Llobregat, per la minuciosa mà de Mauricio Tonelli durant el mes de gener de 2019. Posteriorment, David Casmitjana n’ha fet la mescla als seu estudi de Montoliu de Segarra durant el mes de febrer de 2019. La formació que acompanya la cantant garriguenca està formada per Eduard Iniesta –a les guitarres i cordes del mediterrani–, Cristina Menbrive –al baix elèctric i al contrabaix–, Cati Plana –a l’acordió diatònic–, Andreu Moreno –a la bateria– i Marc Vall –a les percussions.