Víctor Bocanegra, acompanyat a la producció per Maurici Villavecchia, presenta "Estocàtsic", un recull de cançons de collita pròpia que també podrien considerar-se com les tribulacions d’un microfonista rauc. Un conjunt de blusos nus, que sovint no són ni pròpiament blues, ni tan sols del tot nus, que reuneixen peces confessionals, més o menys autobiogràfiques, satíriques, líriques i de crítica social.
 
El resultat és un repertori ric, estimulant i ple de matisos, capaç d’entretenir i interpel·lar l’oient més curiós. El disc inclou també un bonus track, "La cadira", un poema amb banda sonora de piano composta pel mateix autor.
 
El Mestre Villavecchia ha assumit els arranjaments i la direcció musical, convocant un estol de músics de primer nivell que han col·laborat en l’enregistrament realitzat als mesos de juny i juliol de 2025 a l’estudi Heart Work de El Prat de Llobregat. Entre ells Javi Garrabella (baix i ajudant de direcció), Horacio Fumero (contrabaix), Pere Foved (bateria), Josep Traver (guitarra), Max Villavecchia (piano), Cece Gianotti (guitarra i veu), Andreu Simon (bateria i percussió), Xuan Sánchez (percussió), Gabriel Amargant (saxo), Òscar Latorre (trompeta), Liba Villavecchia (saxo), i l’enginyer de so Gerard Porqueres.
 
Amb "Estocàstic", Víctor Bocanegra continua aprofundint en els llenguatges que li són propis: el blues, el jazz, el rock (sense k), la vena personal i l’instint melòdic que sempre l’han caracteritzat. Cançons que esdevenen el suport natural d’unes lletres depurades i treballades, hereves d’una tradició cançonerística sòlida, però sempre oberta a noves formes d’expressió.
 
Aquest àlbum està dedicat a la memòria de Joan Vinyals i Jordi Bonell, "en record dels temps en què fórem Germans en la Música".
 
Crèdits tècnics:
Javi Garrabella, baixista i arranjaments de vents.
Horacio Fumero, contrabaix.
Pere Foved, bateria.
Josep Traver, guitarra.
Maurici Villavecchia, piano i acordió.
Max Villavecchia, pianista.
Cece Giannotti, guitarra i veu.
Xoan Sánchez, percussionista .
Gabriel Amargant, saxo tenor.
Òscar Latorre, trompeta.
Liba Villavecchia, saxo alto.
Andreu Simon, percussió adicional.
 
Maurici Villavecchia, producció  i direcció musical.
Gerard Porqueres, enginyer de so mescles i master.
Enregistrat a Estudis Heart Work /El Prat de Llobregat), entre juny i juliol de 2025.
 
Elsa Suarez, portada.
 
 
 
 
Víctor Bocanegra (Barcelona, 1960) és una de les veus més personals i inclassificables de l’escena musical catalana. Formant-se en piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernández, i en cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro, ben aviat combina l’aprenentatge acadèmic amb l’efervescència creativa de l’Aula de Jazz i l’estudi de Maria Anglada al carrer Avinyó. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, amb un jurat format per Àngel Casas, Françoise Cahuet i JM Pallardó, reconeixement que impulsa els seus primers projectes.
 
Des de molt jove crea grups propis com Patinet Violeta (1974) i Víctor de Via, on comença a mostrar un univers líric i musical insubornable. El 1977 s’incorpora al grup Barucs, liderat per Miquel Àngel Núñez Baruque, fundador dels mítics Tapiman. Durant quinze anys, Barucs esdevé un autèntic laboratori musical on Bocanegra consolida llenguatge i presència escènica. El 1981 s’incorpora al grup de Pau Riba, i el 1982 funda Víctor Combo, amb repertori íntegrament propi en català i influències clares del rock i del blues.
 
El 1984, en una estada a Santa Eugènia (Mallorca), funda Bocanegra amb Pepe Sales, amb la complicitat creativa de Pete Sinfield (lletrista de King Crimson i productor de Roxy Music) i Mariona Rossell. El grup recorre Catalunya, participa en dues gires del Circuit Català de Sales i publica "Bocanegra U" (1986), amb Jordi Bonell, Steve De Swardt, Andreu Simon i Coque Vázquez. El disc obté una magnífica recepció i situa el projecte en festivals com el Grec o La Mercè.
 
El 1988 Bocanegra dissoldrà el grup i marxa a Holanda i Anglaterra, on viu diversos anys. Torna puntualment el 1992 per alguns concerts memorables, mentre Pepe Sales inicia el seu camí en solitari fins a la seva mort el 1994. El 1999, sota l’alter ego Víctor Obiols, publica el llibre de poemes "El croc de l’esfera", dedicat al pianista Cecil Taylor.
 
El 2003, Bocanegra reapareix a la sala Harlem de Barcelona en homenatge a Sales, amb Joan Vinyals a la guitarra. Durant els anys següents es presenten diversos formats del projecte fins que el 2005 veu la llum "Bloc de lírica dura", amb lletres de Josep Sales, produït per Maurici Villavecchia, i presentat en festivals com Kesse, Granollers, Vic o L’Hora del Jazz. El 2009 publica "Fonografies", produït per Cece Giannotti, amb Pere Foved, Joe Lewis i col·laboradors de luxe com David Soler, Jon Robles o Gabriel Amargant. El disc es presenta a Barnasants i inclou el llibret "Nòtules de misericòrdia per les criatures del goig". El 2011 estrena l’espectacle "Villon (Les Balades)" al Teatre del Raval, amb música de Bocanegra i recitacions en català de Feliu Formosa i Andreu Subirats. El 2012 inicia, a través d’un Verkami, la gravació del disc "Cançons de l’Akídelara", amb Arnau Obiols, Miquel Mestres i Jordi Moraleda. El 2017 publica "Sacrilegis", un ambiciós llibre-disc dedicat a la musicació de poesia de grans autors, produït per Eduard Iniesta. L’obra combina enregistraments d’estudi, comentaris de l’autor i una autocrònica de l’estrena al Casino de Vic. El 2019 grava "Poesies de Broadway", adaptacions al català d’estàndards de jazz amb Iannis Obiols, Horacio Fumero i David Xirgu. El 2021 presenta el single i videoclip "El blues de l’Amanda", enregistrat a Angelsound Studio.
 
Amb una trajectòria singular, lliure i profundament literària, Víctor Bocanegra ha construït un univers que transita entre el blues, el jazz, el rock, la cançó i la poesia. Un creador inquiet, incansable i fidel a un llenguatge propi que continua expandint amb cada nou projecte.