Amb el disc Mil coses perdudes, l’Enric Navarro s’endinsa clarament en dos vessants diferents; d’una banda tenim la balada romàntica, clarament definida a No ho sabia veure però, tanmateix, afrontada sovint des d’un punt de vista esbiaixat pel que fa a les relacions, com es percep a Ara em cal o el propi Torna a casa, on regna el penediment per allò que no s’ha fet bé. I també una joieta com Quan romans en silenci que defensa la manera d’estimar de cadascú. Per una altra banda, tenim cançons amb missatge clar. 
 
Sempre, com és obvi a Amb afany o Massa sovint hem relliscat, es valora la persona i la llibertat a l’hora d’afrontar la vida, defugint les normes establertes de manera arbitrària. L’última cançó, tanmateix, Al cap del carrer és un cant ple d’optimisme que convida a no patir per les coses que no són importants...