Yara (Ferida)

Aquesta és una cançó que està profundament arrelada a les ferides universals que resideixen dins de l'ànima humana. En aquest retrat punyent, la ferida es manifesta com un amor inabastable, fruit de la profunda inadequació d'una aspirant a amant. Aquesta manca de competència, amplia el seu abast a diversos aspectes de la vida, a mesura que l'individu lluita amb els sentiments d'alienació, un viatge perpetu sense èxits tangibles i l'ombra generalitzada de l'amor no correspost. Cap al final de la cançó, es fa referència a la famosa frase del poeta iranià Forugh Farrokhzad, "Tingueu en compte el vol, l'ocell pot morir". La cançó adapta aquests versos amb la conclusió "la pell és morta, coneix la ferida”, retratant les ferides com un fenomen que persisteix fins i tot més enllà de l'existència física.

 

"Yara" s'inspira en els versos commovedors del poema de Yusuf Turhalli amb el mateix títol. Per a aquest projecte, Neval i Yusuf Turhalli, germans amb una rica història de col·laboració en diversos projectes com Terelelli, Her Anlamlı Şarkı, Taş Avlu, Sahi i Masal, s'han unit una vegada més per elaborar aquesta peça. Tot i que la cançó serveix com una fita en el seu viatge creatiu, marcant un nou capítol en la seva exploració col·laborativa de la música; la cançó es converteix en una balada d'amor no reclutat a través del compromís de Neval de transmetre missatges significatius amb un complement perfecte en les expressions poètiques de Yusuf Turhalli.

​

Neval Turhalli, nascuda a una família kurda a Diyarbakır, Turquia, es va embarcar en un viatge musical que transcendeix les fronteres culturals. Les seves arrels a Diyarbakır, una ciutat rica en història i tradició, van establir les bases d'una connexió profunda amb el seu patrimoni ètnic. També va ser amb el paisatge cultural divers d'Istanbul que la identitat musical de Neval va començar a florir realment. En créixer a Istanbul, un gresol de cultures, va estar exposada a una infinitat d'influències que donarien forma a la seva expressió artística.

 

El 2017, el senzill debut de Neval, "Terelelli" (Frívol), va rebre una menció honorífica en la categoria de música del món al prestigiós Concurs Internacional d'Escriptura de cançons celebrat a Nashville. El mateix any, la composició "Her Anlamlı Şarkı" (Cançó amb tots els significats), va arribar a la final del John Lennon Songwriting Contest de Nova York. El 2019 va llançar el seu àlbum debut, "Taş Avlu" (Pati de pedra), un projecte que va mostrar la seva profunditat musical. L'any següent, es va aventurar al regne de la música electrònica, col·laborant amb DJs d'arreu del món per als "Taş Avlu Remixes", una col·lecció que va donar una nova vida a les seves composicions originals. La seva exploració de la fusió de gèneres va assolir nous nivells el 2020 amb el llançament del senzill "Sahi" (Veritat), on el seu maqam ètnic sona perfectament entrellaçat amb la música house orgànica. El 2022, va continuar experimentant nous límits creatius amb el llançament de "Masal" (Conte de fades), una col·laboració que fusiona el seu estil musical amb sons electrònics ambientals.

 

El 2023, va produir "Tari" (Fosc), recollint mostres de so de la seva ciutat natal, Diyarbakir. Aquesta composició pretenia encapsular la diversitat cultural de la regió de Suriçi a Diyarbakir, on Neval va néixer. Va seguir els sons de les minories kurdes, armènies i síries que van viure en aquest barri. La lletra incloïa versos d'un famós poema d'amor "Mem u Zin" d'Ehmede Xani, un destacat poeta kurd que va viure al segle XVII.

 

En un enfocament distintiu al de la narració a través de la música, Neval s'inspira en una àmplia gamma de poetes. Per a la majoria de les seves cançons col·labora amb Yusuf Turhallı, que té unes lletres que aprofundeixen en les complexitats de l'amor, la desesperació, el conflicte i l'alienació. A "Agamèmnon", Neval va incorporar lletres de la tràgica obra mestra escrita per l'antic dramaturg greg Esquilo, afegint un toc clàssic al seu repertori contemporani. Una de les seves composicions, "Hiçbir şey" (Res), es deriva de la traducció turca del poema de Federico García Lorca "Al oído de una muchacha". Aquesta exploració intercultural posa de manifest el compromís de Neval per combinar influències artístiques de diferents racons del món.

 

Crèdits tècnics:

Lletra: Yusuf Turhalli.

Música: Neval Turhalli.

Arranjament, gravació, mescla, masterització: Roni Aran Adibelli.

Fotografia: Ebru Guney.

Disseny de la portada: Berke Turgut Yeniev.

Gravat a Istanbul, 2022.