%201.jpg)
Foto: Andreu Doz
Momi Maiga "Mbolo"
“Mbolo” significa "unió" en wolof. És una obra musical que serveix com a pont sonor entre les dues terres que han marcat profundament la vida i la identitat de Momi Maiga. La riquesa cultural de "Mbolo" radica en la seva capacitat per abraçar dues tradicions i fusionar-les en una peça única. La composició és un testimoni de la seva relació amb la música flamenca que ha descobert a Catalunya gràcies a músics com Pau Figueres i Miquel Ubach.
A través de la música, Momi Maiga crea un lloc on les sonoritats africanes i mediterrànies es retroben i dialoguen. Aquesta obra és una celebració de la diversitat cultural, un recordatori que les diferències poden ser punts de trobada i enriquiment mutu.
“Mbolo” ressona trobant connexions i paral·lelismes entre dues cultures que, a primera vista, poden semblar distants. La música flamenca es converteix en el fil conductor d'aquesta peça, connectant-la al mateix temps amb la tradició oral ibèrica i acabant l'obra amb una adaptació d'una cançó de tradició oral del poble Mandé anomenada "Malisayo".
En conjunt, "Mbolo" és un viatge musical que transcendeix fronteres geogràfiques i culturals, un testimoni viu de la riquesa que es pot aconseguir quan es construeixen ponts entre mons aparentment separats.
El disc Kairo és una coproducció de Fira Mediterrània de Manresa, El Grec Festival de Barcelona, FIMPT Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, (a)phònica Festival de la Veu de Banyoles i El Canal - Centre d’Arts Escèniques. Amb el suport de Girona Crea i OSIC (Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural).
Dades tècniques
Momi Maiga: kora i veu.
Aleix Tobias: bateria i percussions.
Carlos Montfort: violí, violí baríton, baix elèctric.
Marçal Ayats: violoncel.
Tècnic gravació: Denys Sanz.
Estudi gravació: Marc Pinya - El Local.
Mescla & Master: Arnau Figueres.
Producció Musical: Carlos Montfort i Momi Maiga.
Gravat el febrer del 2024 a Estudi El Local (Vilablareix, Girona).
Producció: Núria Domènech.
Disseny gràfic: Nirvana Jiménez.
Fotografia: Andreu Doz.
Vestuari: Wyne Kirabo.
Momi Maiga destaca com a virtuós del seu instrument, la kora, així com per la seva fluïdesa vocal i com a compositor curiós, autodidacta, i amb una sorprenent sensibilitat musical.
Momi Maiga va néixer el 1997 a Gàmbia i als quatre anys se'n va anar a viure amb la seva família materna a Ziguinchor, la capital de Casamance, la regió del sud del Senegal. Immers en un vast patrimoni musical, va créixer al mig de la reconeguda família Cissokho, una família de Djelis. Els Djelis d'Àfrica Occidental són dinasties de músics, trobadors, mediadors i transmissors de la cultura que s'han servit de la música i el cant per transmetre la història, els valors i els missatges de pau a la societat durant segles i fins a l'actualitat.
Momi Maiga es va educar entre les seves riques tradicions musicals, aprenent l'extens repertori de tradició oral, observant i escoltant. Als sis anys va començar a tocar la kora gràcies a un dels seus oncles, Solo Cissokho, que va fer fabricar una petita kora en veure l'interès del petit Momi per aprendre a tocar-la. La kora és un dels instruments més venerats d'Àfrica de l'Oest, i la família Cissokho són els guardians d'aquesta arpa-llaüt africana de 21 o 22 cordes des de segles enrere. No obstant això, el seu periple com a músic va començar d'acompanyant als concerts i cerimònies dels seus oncles com a percussionista. La kora només la tocava a casa, a la seva habitació. Tots els oncles, avis i cosins toquen la kora, fins i tot algun membre de la família en construeix. Molts tenen una trajectòria professional internacional, com és el cas dels seus oncles Solo Cissokho, Sadio Cissokho, Maher Cissokho i els seus cosins Seckou Keita, Amadou Susso, Suntu Susso i Ibou Cissokho entre d'altres. Així, seguint el llegat històric de la seva família, la seva herència artística el vincula amb una profunda connexió amb les tradicions Mandinka i els seus repertoris.
El seu recorregut com a korista comença el 2015, col·laborant amb la banda del reconegut músic Ale Möller Band de Suècia. El 2016 toca algun concert amb el grup local de Ziguinchor Hip Hop Djali Kunda. El 2017 viatja a França amb el grup de Dakar Weuzz et le Samara. El 2018 realitza la seva primera estada a Barcelona convidat pel Museu Música de Barcelona, i posa veu a l'àlbum 'Goor', del pianista Adrià González. El mateix any du a terme un concert al Festival Internacional de Blues de Fuerteventura, i un parell de concerts a Estocolm, Suècia.
Uns mesos més tard, a mitjans del 2019, Momi Maiga és novament convidat a Espanya a través del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. És en aquest moment on decideix establir-se a Catalunya per poder donar forma als seus projectes i enregistrar el primer àlbum. Al cap de poc temps comencen les trobades i col·laboracions en directe amb músics com Ferran Savall, Judit Neddermann, Ignasi Maria Gómez i Aleix Tobias entre d'altres.
Momi Maiga es distingeix ràpidament com un compositor atrevit i amb moltes ganes de fusionar-se amb altres músics i gèneres musicals. Canta principalment a Mandinka i Wolof, mentre reflexiona sobre temes destacats del nostre temps i de la importància de preservar els valors humans més purs, com ara la solidaritat, el respecte, l'amor i la dignitat.
En el seu primer àlbum debut titulat 'Nio', ens presenta un treball on combina jazz ètnic, flamenc i les sonoritats de les seves arrels. Fusiona la kora amb instruments clàssics com el violí i el violoncel, i emprèn un viatge que el condueix a l'inici d'una carrera musical prometedora. Amb una espectacular estrena a finals del 2021 a Fira Mediterrània de Manresa, Momi Maiga crida l'atenció de promotors nacionals i internacionals. Aconsegueix un prematur sold out, i el públic dret mostra clarament la seva admiració amb entusiasme.
