.jpg)
Foto: Pepe Camps
Foto: Juan Miguel Morales
Meritxell Gené "Joc"
Meritxell Gené presenta "Joc", el primer senzill i videoclip del disc “No diré res de mi".
Al poema Joc, inclòs en el poemari "Teoria dels cossos”, Ferrater es pregunta a si mateix si encara pot, i si encara vol, jugar amb la seva amant, molt més jove que ell. Vorejant els cinquanta anys, la curiositat i el vici perduren? S'han caducat? Es pregunta si s’hi ha de donar “sencer” i a la vegada si ha de ser “sincer”, tant amb ella com, sobretot, amb ell mateix.
En el procés de musicació del poema i de creació del videoclip, hem volgut submergir-nos en aquest debat intern de Ferrater. Què li passa pel cap quan es fa aquestes preguntes? Ell veu la seva amant, que en vol més, que el reclama i que fins i tot se sent insatisfeta, sola i engabiada. Ell és més vell, més viscut i dubta. L'ha de satisfer? Li pot ofegar aquest tremolor? Ho té clar: s'imposa a si mateix de lliurar-s'hi, de mostrar-li el seu vici.
La cançó és aquest foc, aquest joc introspectiu, amb guitarres enceses i punxegudes, i amb un ritme penetrant que vol dibuixar disputa del poeta, aquest debat sexual, que és alhora melangiós i explosiu, amb espurnes volcàniques. És la lava que té al cervell i que malda per sortir.
Estimar-la és ser generós i immergir-se en el joc, participar-hi, satisfer-li la curiositat.
Crèdits tècnics:
Meritxell Gené, veu i guitarra.
Santi Careta, guitarres.
Pau Guillamet “Guillamino”, electrònica.
Roger Cassany, audiovisual.
Pau Llop i Esteve Padilla de 131.gd, dissenygràfic.
Juan Miguel Morales, fotografia.
Meritxell Gené i Poca és cantautora i poeta. Nascuda a Lleida el 2 de novembre de 1986, és diplomada en l’especialitat d’Educació Musical a la Facultat de Ciències de l’Educació (UdL). Ha dedicat bona part de la seva producció musical a cantar poetes com Maria Mercè Marçal, Joan Barceló i Concepció G. Maluquer. Té un disc íntegrament dedicat a Màrius Torres, "Així t’escau la melangia" (2013), i un altre dedicat a poetes dels Països Catalans, "Branques" (2015). "Després delsesbarzers" (2018), és el seu primer poemari.
En el cinquè disc, "Sa tanca d’allà dins", posa música, precisament, als seus propis poemes. En el sisè, gosa cantar Ferrater.
JOC
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.