Meritxell Gené presenta "Joc", el primer senzill i videoclip del disc “No diré res de mi".

 

Al poema Joc, inclòs en el poemari "Teoria dels cossos”, Ferrater es pregunta a si mateix si encara pot, i si encara vol, jugar amb la seva amant, molt més jove que ell. Vorejant els cinquanta anys, la curiositat i el vici perduren? S'han caducat? Es pregunta si s’hi ha de donar “sencer” i a la vegada si ha de ser “sincer”, tant amb ella com, sobretot, amb ell mateix.

 

En el procés de musicació del poema i de creació del videoclip, hem volgut submergir-nos en aquest debat intern de Ferrater. Què li passa pel cap quan es fa aquestes preguntes? Ell veu la seva amant, que en vol més, que el reclama i que fins i tot se sent insatisfeta, sola i engabiada. Ell és més vell, més viscut i dubta. L'ha de satisfer? Li pot ofegar aquest tremolor? Ho té clar: s'imposa a si mateix de lliurar-s'hi, de mostrar-li el seu vici.

 

La cançó és aquest foc, aquest joc introspectiu, amb guitarres enceses i punxegudes, i amb un ritme penetrant que vol dibuixar disputa del poeta, aquest debat sexual, que és alhora melangiós i explosiu, amb espurnes volcàniques. És la lava que té al cervell i que malda per sortir.

 

Estimar-la és ser generós i immergir-se en el joc, participar-hi, satisfer-li la curiositat.

 

​

Crèdits tècnics:

Meritxell Gené, veu i guitarra.

Santi Careta, guitarres.

Pau Guillamet “Guillamino”, electrònica.

 

Roger Cassany, audiovisual.

Pau Llop i Esteve Padilla de 131.gd, dissenygràfic.

Juan Miguel Morales, fotografia.

​

​

​

​