Llongue no era només un músic, sinó un amic estimat per diverses generacions de músics que havien compartit amb ell concerts i hores d'estudi de gravació al llarg dels anys. La seva sobtada desaparició deixa un buit evident, però res no esborrarà el llegat artístic que deixa: un sac ple de bones cançons. Si hi ha una cosa en què tots els músics del seu entorn coincideixen, és en reconèixer que Llongue sabia compondre bones cançons.

 

“Els teus amics” - Disc homenatge a Llongue

Per totes aquestes raons, una trentena de músics han volgut retre-li homenatge a través d'un disc. Es tracta d'un àlbum que inclou 16 versions de cançons de Llongue, acompanyades d'una cançó inèdita de La Madam titulada "Vilma", recentment enregistrada pel seu baixista Ricard Àlvarez, i "Un dia com avui", una cançó inèdita d'Aleix Creus de La Madam amb una lletra dedicada. A més a més, inclou una versió de "Lonely Avenue" interpretada per Montse Llaràs i Miquel Prats, una peça recurrent en el repertori més blues de Llongue en directe.

 

El disc es diu "Els teus amics", fent una clara referència al seu àlbum "Els meus amics" del 2012, on Llongue emulava la portada del "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" dels The Beatles per incloure-hi les cares dels seus amics i referents socials.

La llista de cançons de l'àlbum, són aquestes:

Jaume Papell i Enric Romà, "L'abisme del mai més".

Nua, "Dolcíssima Maria".

Albert Freixas, "Pot ser que t'enamoris".

Xavi Vidal i Berni Mora, "No em deixis mirar el mar".

Joan Masdéu i Maurici Gené, "Ara o mai".

Nunu Garcia Duran, "Pagant per adelantat".

Litus i Pau Millo, "Una altra tarda".

Oest de Franc i Iol Cases, "Mirar a la cara".

Carme Calvo i Fernando Mas, "Quan sigui primavera".

Miquel Pujadó amb Xavier Batllés, "Crònica".

Sed de Mal, "Els meus amics".

Graut, "El darrer combat".

Montse Llaràs i Miquel Prats, "Lonely avenue".

Ricard Álvarez, "Vilma".

Crusseau, "Un dia com avui".

Pol Cruells, "Suite dels fills de la terra".

Marta Baldellou, "Des del terrat".

Nando Caballero, "Viatjar sol".

LaRico, "Recorda'm que és Nadal".

​

​

Biografia de Llongue, per Jordi Novell i Joaquim Vilarnau.

 

Josep Maria Llongueras "Llongue" (13/10/1959 - 08/07/2023) va ser un músic referencial per al pop en català dels anys 80, com un dels líders de la formació vallesana La Madam. Les seves cançons eren plenes de matisos sorprenents i amb unes lletres que suggerien unes imatges que no acabaven d'encaixar al món real.

La Madam es va fundar el 1987 a Sabadell amb components de diverses formacions locals que no havien debutat discogràficament. El caràcter del grup estava marcat pel duet creatiu format per Aleix Creus i Llongue, i presentava com a resultat unes lletres surrealistes i unes melodies fresques i atractives. Bona mostra d'això, ja queda reflectit al seu primer disc, "Sense pressa" (Picap, 1987), però es palesa de manera singular a l'EP "Creus que és una bona idea?" (PDI, 1988). Potser el moment de màxima creativitat del quartet s'assoleix amb el disc "Micos i mones" (Discmedi, 1989). A partir d'aquell moment la relació entre els dos principals compositors i lletristes esdevé més tensa. El seu darrer treball va ser "1991" (Discmedi, 1991), i en realitat es tracta de dos discos diferenciats, perquè la línia creativa de Creus ja no tenia res a veure amb la de Llongue. El 1992 el grup va decidir separar-se, i Creus va publicar un disc en castellà sota el nom de Mucho Gusto. El 1996, el bateria Eliseu Fornells va morir en un accident domèstic.

 

Després de la dissolució de La Madam, Llongue va encetar una carrera en solitari amb la qual manté l'estil que ja li coneixíem. Va ser el primer integrant d’un dels grups de l’anomenat "rock català" que va signar discos amb el seu nom i cognom, abans que ho fessin Gerard Quintana, Adrià Puntí o Pep Sala. La primera referència va ser un disc anomenat "Balades i vetllades" (Discmedi, 1992), amb el qual va donar sortida a cançons de l'època de La Madam que no havien tingut cabuda al grup. Amb posterioritat va presentar tres discos més: "La bèstia" (Papa Music, 1995), "Marilú" (Papa Music, 1997) i "Jocs prohibits" (Nat Team Media, 2006). En aquest temps també va enregistrar i produir discos d'altres grups i cantants. Els seus últims treballs van ser "Els meus amics" (Nat Team Media, 2012), "El mestre ha estat a casa" (Nat Team Media, 2013) i "L'hora viscuda" (Segell Microscopi, 2020). Les cançons d’aquesta etapa ens mostren la cara tendra, però indòmita, d’un músic dotat per la creació de melodies amb ganxo.