"No hi ha una ruta per sortir del laberint. El laberint es desplaça a mesura que el recorres perquè està viu". (Philip K. Dick)

 

En astrogeologia, s'utilitza la paraula llatina flexūs (doblegats) per referir-se als accidents topogràfics en una superfície planetària en forma de crestes curvilínies d'una altura relativament baixa. Concepte aplicable als anells d'un tronc tallat, a una empremta dactilar... o a un laberint. Un recorregut que es flexiona mentre el recorres, en diferents direccions i amb diferents opcions a triar.

 

A "Flexūs" el moviment és l’interrogant i també el motor d’aquest passeig. Fem la ruta, al nostre pas, marxant atents a tot allò que percebem, amb els sentits ben oberts. Potser el temps transcorri lent, ràpid, s’interrompi o s’aturi. Potser l’espai creixi, s’encongeixi, s’arrissi o es doblegui. La llum i les ombres perfilen i canvien els contorns. Cerquem la manera de travessar un paisatge farcit de talles, recreant sonorament el moviment que aquest laberint mineral suggereix.

 

Inspirat en els laberints imaginats, els astronòmics com el Gortyna Flexūs, els construïts, els dansats, els laberints naturals i, en especial, el laberint mineral de Rocaviva.

 

La Viu-viu són: Cati Plana, Eduard Casals, Jordimaria Macaya i Marc Figuerola.

 

Crèdits tècnics:

Disc enregistrat a l’Escola Folk del Pirineu d’Arsèguel (setembre i octubre de 2023).

Enregistrament i edició : Pau Puig Olives.

Mescla: Pau Vinyoles (SoCat).

Masterització: Ferran Conangla (Estudis FCM).

Disseny gràfic: Marc Figuerola.

Dibuix portada: Eduard Casals.

Fotografies: Diana Amigó.

​

 

 

 

Cati Plana

Professora d'acordió diatònic a l'ESMUC, al Centre Artesà Tradicionàrius, a l'Aula de Sons de Reus i a l'Escola Folk del Pirineu. Ha treballat en la investigació etnomusicològica per a la Fundació Privada Artur Blasco. Darrerament, ha publicat el cinquè volum de la col·lecció "Balls i danses del Pirineu" (C.A.T. Edicions). Ha tocat en diferents grups: Acordionistes del Pirineu, Sol de Nit, duet amb en Marc Egea, Marsupialis, Heura Gaya i El Pont d'Arcalís. Actualment forma part dels projectes: La Viu-viu, Els 3 peus del Gat, Tren Seeger, Adolfo Osta, l'OMAC, el duet de Cati Plana i Pau Puig i Clavellina d'Aire.

 

Eduard Casals

Músic multiinstrumentista autodidacte (gralla, clarinet, viola de roda, flabiol, ocarines, whistle i cornamuses). Titulat Superior de Música per l'Escola Superior de Música de Catalunya en l'especialitat d'instruments de la música tradicional. Cap de l'equip docent de música tradicional de l'Escola Municipal de Música - Centre de les Arts de l'Hospitalet de Llobregat (EMMCA) on imparteix classes de gralla, viola de roda i clarinet. També imparteix classes de gralla i viola de roda al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i als Castellers de Cornellà. Ha format part dels grups: Els Grallers de Gràcia, Ara va de bo, Ensemble Estupendo, Orquestra simfònica de la canya, Mondo Lirondo, Abisinia, La Murga, i Elia Picas. Ha participat activament en la fundació dels grups: Pam i Pipa, Tercet Treset de la Vila de Gràcia, Els Grallers de l'alcalde, Primera Nota, El Pont d'Arcalís, La Marabunta, i La Banda del CAT. Actualment forma part dels grups: Marsupialis, La Viu-viu, i Ministrers de Sant Pere de Riudebitlles. Cofundador de l'Associació Cultural TRAM, del Festival Tradicionàrius i del Centre Artesà Tradicionàrius. Director dels Ministrils del Camí Ral de Barcelona, de l'Orquestra de Ministrils de l'Escola de Música - Centre de les Arts de l'Hospitalet de Llobregat, La Banda Provençana de l'Hospitalet i de l'Orquestra de les Colònies per a Joves Intèrprets Folk de l'Escola Folk del Pirineu.

 

Jordimaria Macaya

Estudia teatre, putxinel·lis i música en el vessant clàssic (Conservatori Municipal de Barcelona i Conservatori del Liceu), electroacústica (Fonos) i de jazz (Taller de Músics). Ha format part de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i de l’Orquestra de Cambra del Garraf. Ha estat instrumentista de viola en el Quartet Indiano de corda i fundador del grup de música barroca Ínsula Baratària. També va fundar l’orquestra de ball La Singular i posteriorment va tocar a l’Orquestrina Galana i al Quintet Fibonacci. Actualment, després de col·laborar amb el grup de música tradicional El Pont d’Arcalís, s'ha incorporat al grup La Viu-viu, i ha format, juntament amb Cati Plana el duet Clavellina d'Aire; en aquest àmbit també ha tocat en els grups Ministrers de la Vilanova i l’Home del Sac. És professor de viola a l’Escola i Conservatori de Grau Professional de Música de Vic (EMVIC) i de violí, a l'Escola Folk del Pirineu. També ha col·laborat com a professor a l’Aula de Música Tradicional de Vila-seca. Darrerament, ha estat el creador de “Produccions Odradek”, amb espectacles de música i teatre d'objectes, ombres, cinema, etc.

 

Marc Figuerola

De professió arquitecte i músic. Estudia quatre anys de piano i solfeig clàssic, i és músic autodidacte (guitarra, contrabaix i mandolina). Comença la seva activitat musical amb Outtatune (versions de bossanova) i Esfera (composicions pròpies). Posteriorment amb Os Ovos (versions) i projectes a duet de boleros i tangos. Entra en contacte amb el món de la música tradicional formant part del grup Marsupialis (músiques de sobretaula d’arreu del món) i París Fantasma Negrit, a partir dels quals toca al Centre Artesà Tradicionàrius i a la Trobada d’Acordionistes dels Pirineus d’Arsèguel, entre altres llocs. A partir d'aquí forma part d'Astorets del Pirineu, Orquestrina Trama, Inxa Impro Quartet, La Viu-viu i col·labora amb la companyia Comediants.