"La llum que portes dins" és el tercer disc d’estudi de Biel Martí.

En aquest treball, Biel Martí ens endinsa en un viatge retrospectiu cap al fons de les seves ombres més fosques a través d’un seguit de personatges plens de pors i dimonis que viuen els seus dies buscant desesperadament un raig d’esperança. Deixant la narrativa lineal i novel·lesca que caracteritzava el seu anterior disc, "Somnis per a tu i per a mi" (2023), "La llum que portes dins" és un recull de tretze cançons que reflecteixen l’època més fosca en la vida del jove cantautor barceloní. El desamor, la depressió, l’alcoholisme i la mort són alguns dels temes que Biel Martí decideix explorar, ja sigui a través dels ulls de personatges ficticis, però perfectament reals com a "La llum que portes dins" (cançó que dona nom al disc) o de la seva pròpia mirada, com a "Els estels" o a l'esquinçadora "Si us plau". 

 

Amb referents clars com Jason Isbell, Townes Van Zandt o Joan Baez, Biel Martí entén la música i l’art de la cançó com un art literari, on el poder de la paraula es veu encès per la vitalitat de la música. És per això que les lletres són tan importants per al jove cantautor. Així doncs, amb una finalitat emotiva, Biel Martí aboca els seus sentiments i la seva força sobre les paraules que donen sentit a la seva música.

 

Sense renunciar en cap moment a la llum i l’esperança, Biel Martí parla obertament sobre els dimonis que l’han perseguit al llarg dels últims dos anys. En cançons com "Els estels" o "L’amor no és suficient", el cantautor busca trobar sentit en una ruptura inevitable i dolorosa. I ho fa des d’un lloc on no hi ha cabuda per la rancúnia ni la ràbia. I és que fins i tot en els moments en què l’amor sembla acabar, és necessari recordar que estimar-se és important. 

 

L’altre tema recurrent del disc són els problemes amb l’alcohol que el cantautor ha arrossegat durant els darrers anys, i als que ha decidit posar punt final. Des de "L’home que ha vist el futur" fins a "Si us plau" i "Tots els fantasmes del voltant", Biel Martí busca refer-se dels dimonis de l’addicció, acceptant responsabilitats i trobant esperança en l’amor propi i la gent del seu voltant. I és que per Biel Martí, la música té una faceta curativa enorme, ja sigui a l’hora de crear-la o a l’hora d’escoltar-la, i fugint de tabús i vergonyes, creu en la importància de parlar sobre temes reals i profunds que afecten la nostra societat. 

 

Musicalment, sota la producció d’Albert Ibarra, l’àlbum és honest i visceral. Les històries narrades naveguen sobre la guitarra acústica del mateix Biel Martí acompanyades per les tendres i emotives melodies que Albert Paredes fa sonar de forma magistral amb una Stratocaster, un Weissenborn o un lapsteel. Així doncs, l’aire folk, clarament inspirat per la música d’arrel americana, agafa un to més country i a vegades eclesiàstic gràcies a la veu musical amb què Paredes impregna el disc. Amb aquesta senzillesa, sempre protegida pel baix, Biel Martí presenta aquest nou treball, el que potser és fins ara el seu treball més personal. 

 

I és que en temps difícils, potser el més humà és ajudar-nos i cuidar-nos els uns als altres. I amb música, potser, tot és més fàcil.

 

Dades tècniques:

Lletra, música, guitarra i veu: Biel Martí.

Baix: Francesc Ibarra i Albert Ibarra.

Guitarres elèctriques, dobro i lapsteel: Albert Paredes.

Piano: Josep Haro.

Masterització: David García a Z Estudio.

Producció i mescla: Albert Ibarra.

Gravació i mescla: Llimac Estudis.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

Biel Martí (Barcelona, 1995)

De petit es va enamorar de la música sentint Els Pets des de l’última fila de la furgoneta familiar. L’adolescència va arribar amb les cançons d’Iron Maiden i els solos de guitarres de Megadeth. Així, amb tretze anys va començar a tocar el baix elèctric, iniciant un camí musical que l’ha portat a ser el músic que és avui en dia. I tot i que l’afició pel metall ha marcat la seva joventut musical, el pas més important va ser el descobriment de la música folk i country d’arrel americana. Amb la troballa d’artistes com Willie Nelson, Colter Wall i Tyler Childers, en Biel Martí va caure enamorat d’aquest estil tan llunyà i a la vegada tan pròxim.  És aquí on troba el so que sempre ha buscat i, amb una guitarra acústica i un banjo sota el braç, comença a escriure les seves pròpies composicions. I és que si hi ha alguna cosa que uneix a Els Pets i Willie Nelson, són les lletres sinceres i narratives.

 

Amb "95 i llibertat", el seu disc de debut, Biel Martí ens obre les portes al seu univers personal, on la llengua catalana es troba de cara amb una clara influència americana.

 

En el segon disc "Somnis per a tu i per mi", el cantautor ens endinsa encara més dins el seu univers narratiu, amb un treball conceptual que gira al voltant d’una sola història, dins un ambient sonor propi del bluegrass americà, on només escoltem la fusta i el so metàl·lic de les cordes dels instruments acústics.

 

I ara, amb "La llum que portes dins", obre les portes al seu món interior més fosc, enfrontant-se a l’addicció, la depressió i la superació d’una ruptura dolorosa. I ho fa amb tretze cançons senzilles i honestes, que donen un caire més personal a l’univers narratiu del cantautor.