Pocs mesos després de la publicació del disc “La llum que portes dins”, Biel Martí torna amb un single on la sonoritat acústica que caracteritza al cantautor barceloní es veu substituïda pels delays i els efectes de la guitarra elèctrica. Amb clares influències d’artistes com Julien Baker, Angie McMahon o Noah Gundersen i agafant per primer cop l’instrument elèctric, Biel Martí no deixa de banda la narrativa característica de la seva música, i amb un puntejat ràpid, senzill i familiar, decora una història sobre pèrdua i maduresa a parts iguals. 

 

A través d’algú que ha deixat enrere un amor, una amistat o totes dues coses, el músic de 28 anys reflexiona sobre el pas del temps i el seu efecte sobre les relacions humanes. Aprendre a deixar anar, acceptar que la vida no sempre segueix el que la nostra ment desitja i entendre que les persones creixen i es distancien són les tres idees principals que el protagonista de "Joc de grans" ha integrat un cop acaben els tres minuts que dura la cançó. I és que, efectivament, la gent canvia. I la gent canvia igual que canvien les relacions que ens uneixen. I acceptar-ho no és fàcil. Deixar enrere a gent estimada, entendre que no es pot forçar una relació i acceptar que l’amor és lliure i no pot ser imposat són claus a l’hora de fer-se gran. I la cançó intenta reflexionar al voltant d’aquestes idees a través dels ulls d’algú que ho va deixar tot enrere i ara, amb la mort a l’horitzó, mira al passat amb nostàlgia, sense ressentiment i desitjant que fos diferent. 

 

Així doncs, amb aquesta cançó, Biel Martí segueix en una línia melancòlica, però esperançadora, aquest cop decorant les paraules amb els efectes d’una guitarra elèctrica que, igual que els pensaments, no para mai quieta. I per acompanyar-lo, aquesta vegada Biel Martí s’ha rodejat d’un amic de la infància, Juan Tintoré, que posa l’emoció amb la producció i amb una segona guitarra elèctrica que sembla plorar a la vida no viscuda. 

 

​

Crèdits tècnics:

Biel Martí, autor, guitarra i veu.

Juan Tintoré, productor i guitarra.

David Garcia, mescla i màster.

 

Mesclat i masteritzat a Z Estudios.

 

Fotos promocionals: Carolina Capilla

​

​

​

​

​

Biel Martí (Barcelona, 1995)

De petit es va enamorar de la música sentint Els Pets des de l’última fila de la furgoneta familiar. L’adolescència va arribar amb les cançons d’Iron Maiden i els solos de guitarres de Megadeth. Així, amb tretze anys va començar a tocar el baix elèctric, iniciant un camí musical que l’ha portat a ser el músic que és avui en dia. I tot i que l’afició pel metall ha marcat la seva joventut musical, el pas més important va ser el descobriment de la música folk i country d’arrel americana. Amb la troballa d’artistes com Willie Nelson, Colter Wall i Tyler Childers, en Biel Martí va caure enamorat d’aquest estil tan llunyà i a la vegada tan pròxim.  És aquí on troba el so que sempre ha buscat i, amb una guitarra acústica i un banjo sota el braç, comença a escriure les seves pròpies composicions. I és que si hi ha alguna cosa que uneix a Els Pets i Willie Nelson, són les lletres sinceres i narratives.

 

Amb "95 i llibertat", el seu disc de debut, Biel Martí ens obre les portes al seu univers personal, on la llengua catalana es troba de cara amb una clara influència americana.

 

En el segon disc "Somnis per a tu i per mi", el cantautor ens endinsa encara més dins el seu univers narratiu, amb un treball conceptual que gira al voltant d’una sola història, dins un ambient sonor propi del bluegrass americà, on només escoltem la fusta i el so metàl·lic de les cordes dels instruments acústics.

 

I ara, amb "La llum que portes dins", obre les portes al seu món interior més fosc, enfrontant-se a l’addicció, la depressió i la superació d’una ruptura dolorosa. I ho fa amb tretze cançons senzilles i honestes, que donen un caire més personal a l’univers narratiu del cantautor.