'El quadern', segon avançament del nou disc de Biel Martí.

Aquesta és una de les cançons més íntimes i reveladores de Biel Martí. Manté l’essència del cantautor barceloní —lletres cuidades, sensibilitat acústica i càrrega emocional—, però ens mostra una nova faceta més despullada, directa i sincera.

 

Amb una veu serena sobre una guitarra càlida i sense una estructura de tornada convencional, la cançó es desplega com una carta oberta: una confessió a cor obert que parla de penediment, agraïment i redempció. Biel Martí deixa enrere les màscares dels personatges habituals i s’adreça directament a un vell amor perdut, potser per errors, potser pel pas implacable del temps.

 

La cançó combina folk i balada amb elegància: una guitarra elèctrica subtil, un violí que remarca l’emoció i una bateria lleugera que aporta llum i moviment a un relat profund i serè. És una oda a la sobrietat emocional, al perdó i a la pau d’haver trobat un present estable i honest.

 

El videoclip, que acompanya aquest segon avançament del disc 'La verema', que es publicarà al setembre, enriqueix el missatge amb una proposta visual carregada de simbolisme. Les imatges de figures estàtiques —estàtues de pedra, bronze o marbre— envoltades de vida i moviment ens parlen d’un temps congelat, d’una naturalesa humana atrapada en l’immobilisme. Una metàfora potent que contrasta amb una lletra que clama pel canvi i la possibilitat de transformació.

 

Amb una realització pausada i poètica, el clip reforça l’atmosfera íntima d’una cançó que, sense grans artificis, arriba lluny. 'El quadern' no només emociona: convida a mirar endins i a reconciliar-se amb el passat.

 

​

Crèdits tècnics:

Biel Martí: Lletra, música, veu i guitarra acústica.

David García: Guitarra elèctrica i baix.

Andreu Moreno: Bateria.

Clàudia Garcia-Albea: Violí.

 

Mesclat i masteritzat per David García a Z Estudios.

​

​

​

​

​​​

​

Biel Martí (Barcelona, 1995)

De petit es va enamorar de la música sentint Els Pets des de l’última fila de la furgoneta familiar. L’adolescència va arribar amb les cançons d’Iron Maiden i els solos de guitarres de Megadeth. Així, amb tretze anys va començar a tocar el baix elèctric, iniciant un camí musical que l’ha portat a ser el músic que és avui en dia. I tot i que l’afició pel metall ha marcat la seva joventut musical, el pas més important va ser el descobriment de la música folk i country d’arrel americana. Amb la troballa d’artistes com Willie Nelson, Colter Wall i Tyler Childers, en Biel Martí va caure enamorat d’aquest estil tan llunyà i a la vegada tan pròxim.  És aquí on troba el so que sempre ha buscat i, amb una guitarra acústica i un banjo sota el braç, comença a escriure les seves pròpies composicions. I és que si hi ha alguna cosa que uneix a Els Pets i Willie Nelson, són les lletres sinceres i narratives.

 

Amb "95 i llibertat", el seu disc de debut, Biel Martí ens obre les portes al seu univers personal, on la llengua catalana es troba de cara amb una clara influència americana.

 

En el segon disc "Somnis per a tu i per mi", el cantautor ens endinsa encara més dins el seu univers narratiu, amb un treball conceptual que gira al voltant d’una sola història, dins un ambient sonor propi del bluegrass americà, on només escoltem la fusta i el so metàl·lic de les cordes dels instruments acústics.

 

I ara, amb "La llum que portes dins", obre les portes al seu món interior més fosc, enfrontant-se a l’addicció, la depressió i la superació d’una ruptura dolorosa. I ho fa amb tretze cançons senzilles i honestes, que donen un caire més personal a l’univers narratiu del cantautor.