‘Chroma’ (Segell Microscopi, 2021) és el tercer disc d'Albert Freixas, després dels críticament aclamats {u} (RHRN, 2011) i Oopalana ( RedB Records, 2018).

 

Amb col.laboracions de luxe com els veterans jazzmen de l'escena Barcelonina Jordi Gardeñas a les bateries i Tom Warburton als contrabaixos, David Calvo al saxo tenor i la músic resident a Austràlia, Leticia Nischang als cors femenins, Chroma és un disc fresc i original, on Freixas segueix en la seva línia de fusió estilística, sempre amb el seu segell propi, i cada cop més transparent en el seu gran amor cap a la música jazz.

 

Temes com Broken song, en el qual Warburton I Gardeñas son un motor imparable sobre el qual Freixas vesteix amb una instrumentació de tall clàssic (rhodes, guitarres i veus) una cançó potent i evocativa que tracta de la bellesa en les imperfeccions, el poder de reconèixer i estimar allò que potser ens descol.loca més de nosaltres mateixos I connectar amb l'amor propi. El solo del saxofonista sabadellenc David Calvo en els últims compassos ens transporta a l’època daurada del hard bop, fent una clara reverència a referents tant agosarats com el “Love Supreme” d’en John Coltrane.

 

A nivell conceptual, aquest vinil reivindica la bellesa de l’existència humana, devaluada constantment en la societat occidental en benefici del consumisme i capitalisme més voraços.

 

Temàticament, les lletres assoleixen una certa maduresa i, allunyant-se dels orígens més autobiogràfics dels seus primers discs, tracten temes universals com la por a viure (Personal light, Coup d’état), les separacions tòxiques (You made a monster), els laberints de la ment i l’ego (My well) i l’AMOR com a únic remei per a l’aparent debacle social contemporània.